El 5è Aplec Esperantista Provincial

El 29 de setembre de 1963 va tenir lloc a Igualada el 5è Aplec d'Esperantistes de la provincia de Barcelona, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament d'Igualada.
Els actes organitzats va consistir en:
una missa a l'esglèsia de Nostra Senyora de la Pietat, a la plaça Castells.
la solemne rebuda d'esperantistes, a càrrec del senyor Josep Singla, aleshores batlle de la ciutat, així com la resta de regidors del consistori.
visita a la Basílica de Santa María i a l'Escola Sindical d'Adobers.
Una conferència sobre la llengua internacional i el moviment esperantista, a càrrec del doctor Marià Solà, de Terrassa, a l'Escola d'Adobers.
Visita als museus de la ciutat.
Dinar col·lectiu a la Granja Pla, amenitzat per Sabina de Travé, cantant solista de l'Orfeó Manresà, acompanyada al piano pel professor de música Josep Maria Llorens, autor de la sardana Sabadell Esperantista.

Nota: val a dir que una de les persones organitzadores i probablament el principal impulsor de la trobada fou l'igualadí Josep Castelltort i Riba

El món en fotos

Us portem aquí un web que busca ser un referent internacional com a base de fotos de llocs de tot el món. Tant podeu veure lliurement tot el que la gent hi diposita com participar fent la vostra pròpia aportació:
El Món en Fotos

Jen ni alportas retejon kiu celas esti internacia referenco kiel fota datumbazo el ĉiuj lokoj el la mondo. Vi same povas libere spekti la deponitajn bildojn kiel mem aldoni viajn kontribuaĵojn:
La Mondo en Fotoj

Síntesi de l'esperanto als PPCC

L'esperantisme es difongué inicialment per l'imperi rus i pels països bàltics; aviat arrelà a França (1898), i passà tot seguit als Països Catalans. La primera associació catalana fou l'Aplec Esperantista de Catalunya (1904), amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí "Espero de Katalunjo". El 1905 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l'esperantisme català, ajudat des de la revista "Joventut" per Frederic Pujulà i Vallès, autor d'un Curs pràctic de la llengua esperanto (1908) i de vocabularis, gramàtiques, etc. La societat publicà la revista mensual "Tutmonda Espero" (1908-14) i organitzà el Cinquè Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona (setembre del 1909), amb un Postcongrés a València; hi assistí el doctor Zamenhof com a president d'honor. Aviat hi hagué associacions esperantistes per tot el Principat i a les Balears, que formaren (1910) la Kataluna Esperantista Federacio, desapareguda el 1939. El seu òrgan oficial fou la revista "Kataluna Esperantisto" (1910-36). Celebrà divuit congressos (el primer a Sabadell el 1910; el darrer se celebrà el 1936 a Manresa), que incloïen sempre uns jocs florals internacionals (Internaciaj Floraj Ludoj), amb premis per a obres originals i per a traduccions d'obres catalanes. Al marge de la societat, diversos grups publicaren també revistes, com "Kataluna Katoliko" (1911-15), òrgan de la Lliga Catalana d'Esperantistes Catòlics, "Kataluna Nacio" (1909), etc. Joan Amades intentà, sense èxit, de fer arrelar diverses publicacions, com "Catalunya Esperantista" (1919), "La Suno" (1920), "La Esperanto" (1921), etc. La societat Paco kaj Amo ('Pau i amor'), de Gràcia (Barcelona), publicà un butlletí que aparegué regularment entre el 1920 i el 1937. L'esperantisme, ben acollit sobretot per les comunitats europees de llengües minoritàries, fou un valuós instrument per a difondre'n les valors literàries mitjançant antologies, com la Kataluna Antologio. La Generalitat de Catalunya utilitzà àmpliament l'esperanto en el seu Comissariat de Propaganda. Després de la guerra civil de 1936-39, les organitzacions esperantistes catalanes foren incloses en la Hispania Esperanto-Federacio. El 1981 fou creada l'Associació Catalana d'Esperanto. A Sant Pau d'Ordal (Alt Penedès) hi ha una important biblioteca museu d'esperanto.

Font de la imatge: Indymedia